LA PITA Y EL DIAMANTE
LA PITA Y EL
DIAMANTE
Una pita al fuñicar
colas suas patas nun muradal, atopóu un cantu preciosu. Sosprendía de vela
naquel llugar inmundu, dixou:
-¿Cúmo tu, las más
deseyada de las riquezas, estás asina cuitada entre’l esterco? Outra folla
sería la tuya, si la maña d’un xoyeru atopárate nesti sitiu, ensin duda endinu
de ti.
El xoyeru, cola sua
maña y el sou arte, daría mayor rellumbrancia
al tou rellumbru; sicasi you, incapaz. Nun puedu remediar la tua murnia perdición.
Queidote onde estás, porque pa nada, sírvesme.
La ciencia y la conociencia nada valen
Pa los fatos y los inorantes.
Comentários