CARTA A UN AMIGO LUCHADOR MUERTO.
A finales del mes de
Santamarina, nel añu 2014. Jose Manuel Martínez Rodríguez.
Hola Gorri:
Vá más d’un mes que nun séi nada de ti.
Está preocupándome muchu, pos me llegan noticias de que
llevas diez días muertu.
Nun séi namás, nin cumo nin de qué xeitu.
Y vaiga, y mas, agora qu’estabas na tua tierra, cerca de
Pontevedra, na Coruña.
Podían visitate la familia, anque parezme que estabas mas
bien solu.
Siento que dalgo queida esqueicíu entre nós.
Polo menos un adious de felicidá de salir de la cárcel, escontra
la que tantu lluchaste y cola que tantu t’enfrentaste.
Escontra esti sistema penitenciariu que nun sofita pa salir
de la fuxaca, sinun pa entoñalos más.
Escontra esos boqueras torturadores, que maltratan porque se
sienten fuertes y con poder de decidir sobre la tua vida y la tua muerte.
Sobre la tua salú sabía que tenías más d’una enfermedá, d’esa
vida tan rastrera que fá llevar la endroga.
Son muchos años, más de veinte que estás por estas “casas”
de tol Estau español, ensin delitos de sangre, sinon por ser lluchador de
dreichos sociales, oservando cumo se degradan cadavé más y más los presos. Nos
que yá nun hai nin una mínima solidaridá entre los presos sociales, que solo buscan
muchos d’ellos las pastillas amurniadoras y metadona que suministra la cárcel a
cambiu de chiflateu y zaherición.
Y nunca más, demandar dreichos de vida digna.
Yeras un presu social, mas con tantu arguyu cumo si fueras
un presu políticu y maltratau cumo tal.
Serás un más anónimu lluchador.
Comentários